Quan la corrúa de camions surt del magatzem de producció del carrer de la Granada cap a Osca carregada de vestits de soldat, de mobiliari, d’armament, de capses de maquillatge i de perruqueria saps que finalment, comença el camí de no retorn d’una pel.lícula. Però fins que no es roda el primer pla, fins que el so de la claqueta i el crit d’acció no ressonen per primera vegada emmig del silenci espectral de tot l’equip no saps que allò que algun dia va ser una idea, només un suggeriment, una possibilitat remota, ara serà una realitat palpable que es dirà Incerta Glòria, que la va escriure Joan Sales i que la dirigeix Agustí Villaronga i si surt bé, pot trasbalsar les emocions de la gent i si encara surt més bé, pot capgirar situacions col.lectives.
Aquest és el privilegi del productor que un cop ha ideat, dissenyat i finançat el projecte, pot prendre’n distància per uns moments i respirar més tranquil després de la primera però definitiva etapa per arrencar el rodatge. Respirar feliç, això és el que faig jo ara, enfilada en un campanar de la Cartoixa de Monegros envoltada d’aquest paisatge terrós i magnífic i veient el formigueig de gent fent la seva feina amb una disciplina de rellotge, els elèctrics muntant focus, els atrezzistes col.locant objectes, els actors assajant els moviments; aquest moment fugaç, fa que el productor és es senti el creador totpoderós que ho ha fet posssible i uns segons després es senti la peça minúscula d’un engranatge perfecte on cadascú de l’equip està donant el millor de si mateix amb el convenciment que d’allà en sortirà l’art. Una pressió lleu a l’esquena del director, tots immòbils davant del monitor que reflecteix el que enquadren les càmeres i acció! En Marcel Borràs de soldat republicà, tímid, mira atrapat com un insecte en una teranyina, la bellesa madura i inquietant de la Núria Prims, il.luminada amb espelmes pel J.M Civit, la Carlana del castell que li farà trontollar els principis inamovibles que tenia abans d’esclatar la guerra que, com totes les guerres, ho capgira tot treient de les situacions límit a que sotmet els éssers humans allò de pitjor que tenen i allò de millor, també. Arriben els cavalls que muntaran els dos amics, en Lluís i en Soleràs quan cau la tarda aragonesa, rogenca i l’equip es retira fatigat i feliç fins a demà quan despunti el sol per començar el segon dia de rodatge d’aquesta Incerta Glòria que ja és pel.lícula.
Isona Passola
massa d'or produccions 